dels camperols, els cultius transgènics agreugen la inseguretat
alimentària i els riscos a la salut i són un fracàs a l'hora
d'augmentar les collites, segons han confirmat estudis científics en
les últimes setmanes. Aquestes noves investigacions coincideixen amb
la imminent interrupció per part de la Xina a la comercialització
d'arròs i blat genèticament modificats, com va informar la Xarxa del
Tercer Món (TWN).
La imminent veda, que s'estendrà per entre cinc i deu anys, "sembla
alineada amb la creixent cautela al voltant de la tecnologia
transgènica que regna a la cúpula del govern", ha afegit aquesta
organització amb seu a Malàisia que integra la xarxa de Social Watch.
"En el Quart Taller Internacional de Biodiversitat celebrat a Beijing
a l'abril, organitzat per diversos grups científics xinesos, un alt
funcionari del Ministeri d'Ambient va dir que el primer ministre Wen
Jiabao va demanar major cautela en la matèria", indica el memoràndum.
Mentrestant, el diari xinès Global Times va informar sobre el
compromís exposat pel funcionari del Ministeri d'Agricultura Chen
Xiaohua a acceptar les crides a la prudència. D'altra banda,
entrevistat pel Diari de Nanfang el 29 de setembre, Yuan Longping,
conegut com "el pare de l'arròs híbrid", va advertir que "els
científics no saben si la resistència als insectes d'alguns cultius
transgènics tenen efecte en éssers humans".
Un mes després, un informe elaborat per 20 organitzacions de la
societat civil del sud-est asiàtic, Àfrica i Amèrica Llatina constatar
que els transgènics van causar un augment en l'ús de productes químics
que contaminen l'aigua i la terra, i la propagació involuntària i
sense control de "supersemillas" infèrtils en predis on no van ser
cultivades.
L'estudi, titulat "L'emperador transgènic està nu: Un informe ciutadà
global sobre l'estat dels transgènics" i coordinat per l'organització
Navdanya International i la Comissió Internacional per al Futur de
l'Alimentació i l'Agricultura amb la col · laboració del Centre de
Seguretat Alimentària , descriu l'enginyeria genètica com "tecnologia
fallida" les "promeses d'augmentar el rendiment de les collites i
alimentar els famolencs van demostrar ser falses".
"L'enginyeria genètica no va augmentar el rendiment de cap vegetal.
Investigacions de Navdanya a l'Índia mostren que, si bé [la companyia
nord-americana] Monsanto afirma que el cotó Bt rendeix 1.500
quilograms per acre, en realitat arriba una mitjana d'entre 400 i 500
quilograms ", va escriure l'anomenada científica i activista Vandana
Shiva, que va dirigir la investigació juntament amb els seus col ·
legues Debbie Barker i Carolina Lockhart.
L'estudi també comprova que els transgènics tolerants a herbicides i
resistents als insectes, amb la presumpta propietat de controlar per
si mateixos herbes dolentes i pestes, "van fer sorgir supersemillas i
superpestes", ha remarcat Shiva.
Els defensors dels transgènics van prometre resoldre "grans
desafiaments" com "les crisis alimentàries, la degradació de recursos
naturals i el caos climàtic", però aquesta tecnologia "no va
aconseguir alimentar els famolencs i ha contribuït a la destrucció
ambiental i al reescalfament planetari" , va escriure Debbie Barker en
l'informe. D'altra banda, ha afegit, aquests cultius "no estan
alimentant als qui tenen fam" perquè "en la seva immensa majoria se'ls
processa com a pinso animal o biocombustibles".
"En contrast amb el molt costós sistema industrial transgènic d'alta
tecnologia, hi ha mètodes agrícoles viables i de baix cost que
solucionen millor els problemes de la fam i la pobresa", va sostenir
Barker.
"L'enginyeria genètica no és només una ciència, una tecnologia i un
negoci, sinó també una moda intel · lectual passatgera i d'alguna
manera una bombolla econòmica. Una cosa que es ven, i en excés, com la
ultimíssim resposta a tot: solucionarà el problema del fam i curarà
tota malaltia ", va escriure Wendell Berry en l'informe." La
biotecnologia també és extremadament cara en comparació amb
l'agricultura tradicional i és costosa per als agricultors. Algunes
companyies biotecnològiques pidolen diners, mentre altres aporten
grans quantitats als departaments universitaris de microbiologia.
L'actitud de la indústria cap als camperols és d'hostilitat, com ho
demostren les seves demandes contra ells i la seva recerca del 'gen
terminator'. La seva actitud cap als consumidors és agressiva i
despectiva, com ho demostra la seva oposició a l'etiquetatge. "
L'informe adverteix que, després de la introducció dels cultius
transgènics comercials el 1996, aquests van arribar a produir-se en 29
països ia cobrir al voltant de 1.500 milions d'hectàrees. A la Xina,
afegeix, l'ús de cotó resistent als insectes multiplicar per 12 la
població d'aquestes pestes des de 1997. Els cultivadors de soja
d'Argentina i Brasil necessiten el doble d'herbicida per als seus
predis que amb les modalitats tradicionals. L'ús de pesticida sobre el
cotó a l'Índia es va multiplicar per 13 des de la introducció de la
varietat transgènica Bt
L'estudi "Aliments amb enginyeria genètica: Una revisió", publicat el
28 de setembre per l'organització Food and Water Watch radicada a
Washington, conclou que la proliferació d'aquests cultius va causar
nombroses crisis ambientals i de salut, així com augmentar la pobresa
en obligar a milions de camperols a "comprar" llavors patentades a
preus exorbitants, ha informat l'agència de notícies IPS.
Aquest informe, concentrat en la situació nord-americana, indica que
tres organismes governamentals (l'Administració d'Aliments i
Medicaments, el Departament d'Agricultura i l'Agència de Protecció
Ambiental) són còmplices d'aquestes crisis, per la seva feble control,
la seva escassa capacitat per a imposar les regulacions i la seva
absoluta falta de coordinació.
Un altre informe, publicat aquest mes pel Centre Africà de
Bioseguretat (ACB), s'oposa a l'autorització del primer assaig amb
banana transgènic a Sud-àfrica, no només pels riscos que suposa "per a
la salut humana i animal, l'ambient i la societat", sinó també per" la
falta d'interès públic o justificatiu comercial". Mentrestant, Espanya
i Catalunya especialment són els llocs d'Europa amb major nombre de
cultius transgènics, fruit de la servitud de les autoritats catalanes
cap a les polítiques espanyoles, comprades pels EUA i Israel,
principals propietaris d'aquesta tecnologia fracasada.
http://noticies.sirius.cat/2011/11/xina-atura-la-sembra-de-transgenics-i.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada