dijous, 20 d’octubre del 2011

Pienso luego estorbo? #ecojust

Autor: Antoni Infante, MDT

M'arriba  la  invitació,  que  agraïsc,  per  participar  als  tallers  Claves para
comprender la crisis sistémica global, organitzats per l'Academia de Pensamiento
Crítico, http://academiapensamientocritico.org/, que ténen per lema
"Pienso luego estorbo", i desprès de llegir-ne tant el contingut i la relació dels
i les ponents com el contingut dels tallers em quedo amb una sensació agredolça.
Per una banda, cal agrair iniciatives que faciliten la comprensió global i concreta del
moment polític que estem vivim. Per l'altra, el text de la convocatòria em genera
alguns dubtes.

Per la part positiva, hi ha la mateixa existència d'aquesta nova acadèmia, que naix
amb voluntat de "propiciar un acostament de les persones que cerquen una sortida
inclusiva i emancipadora de la crisi de la civilització capitalista" i amb una primera
llista de tallers i docents molts suggeridors. Per contra, a la mateixa presentació de
l'acadèmia trobo una sèrie de definicions i insuficiències, fàcilment superables, però
necessariament superables.

Una primera mancança, i molt greu avui en dia, és obviar el fet lingüístic català
i, per tant, el fet nacional. Al País valencià, no és la primera i, dissortadament,
tampoc serà la darrera iniciativa que obvia que som part d'una nació ocupada,
lingüísticament negada, i econòmicament espoliada. Però aquesta actitud d'obviar
una part de la realitat, comprensible si es fa des del poder, des de la dreta o des de
la socialdemocràcia, resta credibilitat i rigor a la iniciativa de què es tracte, tant si
es fa des de la universitat com si es fa des de l'esquerra.

No es tracta només del fet lingüístic. El País Valencià i el conjunt dels Països
Catalans conformen una realitat econòmica afectada per l'espoliació directa que,
amb o sense crisi, agreuja els efectes del capitalisme sobre el poble treballador.
Ja podem demanar al prestigiós elenc de ponents que afinin les seves anàlisis i,
malgrat tot, els i les participants locals del programa de tallers trobarem a faltar
eines conceptuals per entendre què passa ací i ara. Tal vegada tindrem una visió
global encertada, però el caire espanyol a l'hora de mirar què passa a la Península
Ibèrica emboirarà les nostres capacitats cognitives i continuarem sense encertar en
el dia a dia de la realitat més propera, la nostra.

Una segona critica constructiva té a veure amb l'orientació del conjunt de ponències
presentades. Totes se situen més en l'àmbit de l'anàlisi del que passa i molt menys
en l'àmbit de les alternatives, si més no si ens guiem pels títols de les mateixes
ponències/tallers. No negaré ni molt menys la qualitat del quadre docent per

aportat visions amagades del que passa i coses que no sabem, però les persones
que en principi podem estar interessades en els tallers tenim al nostre abast
anàlisis que ens podem ajudar a entendre gairebé tots i cadascú dels extrems de
la crisi de la civilització capitalista. El que és més difícil de trobar són les propostes
d'alternatives.

I és ací on trobo la mancança, totalment superable en principi, d'aquesta primera
convocatòria de tallers: cal esbrinar quines són les guies per l'acció. Però també
és ací on em sorgeix el dubte més greu, ja que aquesta indefinició per a l'acció
no sembla una insuficiència; ans al contrari, sembla que lliga amb el lema de
l'acadèmia, "Pienso luego estorbo". Des de el meu punt de vista seria més útil i més
inclusiu amb una petita modificació: penso, doncs actuo.

Em costa de creure que no haja servit de res el temps passat des que es va
popularitzat en petits àmbits el marxisme de càtedra i la seva insuficiència per a
transformar la realitat. Necessitem els i les intel·lectuals i universitari(e)s però no
per aplaudir-los dins de bombolles impol·lutes sinó perquè ens acompanyem en el
dia a dia de la lluita per la transformació anticapitalista de la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...