Aquest matí han entrevistat el sotsdirector general de TriodosBank a
Espanya, Joan Antoni Melé, al programa El matí de Catalunya Ràdio: La
banca ètica creix en un temps de crisi. Ha estat una entrevista
interessant. En Joan Antoni Melé sempre és un personatge interessant.
Malauradament ha tornat a expressar-se amb falsedat en un tema, cosa
que lamento profundament. Triodos Bank es defineix com un banc ètic i
que actua amb RSE. A l'hora d'invertir els recursos elimina aquelles
empreses que estan en sectors no ètics i tria aquelles que tenen bones
pràctiques ambientals i també ha parlat de culturals.
Per desgràcia, Triodos Bank no mostra aquest sentit de la
responsabilitat social pel que fa al respecte lingüístic a la
clientela i la societat on pretén fer negoci. Però no és només un tema
d'RSE -que ja és prou lamentable- sinó que des de la seva implantació
a Catalunya, aquest banc està incomplint la llei (article 128-1 del
Codi de Consum). A l'entrevista d'avui han estat indulgents ja que
Manel Fuentes sols s'ha referit a la mala pràctica però sense esmentar
l'incompliment legal. Melé ha esquivat la pregunta parlant del volum
de feina, el creixement... i ha dit que ara en part ja estava
solucionat. Però no és així.
La pregunta que toca fer a Triodos Bank és molt senzilla: si
incompleixen una llei sense immutar-se, per quin motiu he de pensar
que no n'estan incomplint altres? O és que és raonable pensar que es
poden complir les lleis a la carta? Com ho fan per triar quines
compleixen i quines no? Sóc crític amb el comportament de Triodos
-potser més que amb altres empreses- perquè el que no es pot fer és
usar l'ètica per tapar les males pràctiques i per orientar l'ètica en
una part de l'empresa i acceptar que una altra part no cal ser-ho.
Transparència
Triodos no publica memòria d'RSE ni tenen cap departament d'RSE.
L'argument que aporten és que l'RSE ja forma part plenament de tota la
seva filosofia. Curiós argument que sovint també fan servir els
organismes públics per justificar que a ells no els cal gestionar l'RS
perquè ja és innata. També feien servir aquest argument les caixes
d'estalvis ara fa deu anys, ja que l'Obra Social era la seva RSE. En
tot cas, a la seva memòria corporativa no expliquen que estiguin
incomplint cap llei, que hagin tingut queixes i denúncies o que en
alguns temes no estiguin donant compliment a les expectatives de la
societat.
Cumplimiento e integridad. Triodos Bank cuenta con un conjunto de
normas y procedimientos internos que garantizan que la gestión de la
empresa se realiza de acuerdo con sus propias políticas y se adecua a
las leyes y regulaciones vigentes. Además, el departamento de Legal y
Cumplimiento garantiza, de forma independiente, el cumplimiento de las
normas y los procedimientos del banco. [...] En 2010 no se han
producido incidencias importantes en materia de cumplimiento o
integridad. Triodos Bank no se ha visto involucrado en procedimientos
legales o sanciones relacionadas con el incumplimiento de las leyes o
normativas en el ámbito del control financiero, la corrupción, las
acciones publicitarias, la competencia, la privacidad o la
responsabilidad del producto.
Caldria preguntar al sotsdirector general de Triodos Bank si ens està
incitant a presentar denúncies per tal de donar més importància a les
incidències, o si ha informat de l'incompliment legal a l'Àrea
internacional de Compliment amb seu a Zeist. O com han procedit els
Compliance officers.
Com actuar com a client
Davant l'interès per ser client d'un banc ètic, vaig insistir en
diverses ocasions per via telefònica sobre quan tenien previst complir
la llei. Finalment vaig comprendre que no tenien intenció de fer-ho i
que si volia treballar amb ells havia de ser acceptant la complicitat
de l'incompliment. Vaig pensar que una manera de posar-los en un
compromís era aportant un formulari traduït. Si l'empresa no ho feia,
doncs a veure com reaccionen davant la traducció feta per un client.
Podeu trobar la traducció aquí.
Malauradament no vaig arribar a temps de fer la prova perquè en aquell
moment van acceptar finançar una empresa com Telecinco, fet que trobo
inacceptable des d'un punt de vista ètic. Aquesta cadena televisiva té
males pràctiques ètiques de manera permanent, promou de manera
sistemàtica la xenofòbia envers els catalans i té un posicionament
polític ofensiu que arriba al punt de demanar una il·legalitat: un
grup d'intel·lectuals nacionalistes espanyols i Telecinco van elaborar
el Manifiesto por la lengua común, un text ofensiu i amb trets propis
de racisme lingüístic, i amb un estil més propi de l'època franquista
que no pas d'una democràcia consolidada.
Desconec si altres caixes o bancs on tinc diners financen aquesta
empresa. Però el cas de Triodos és diferent precisament perquè tenen
uns criteris ètics, de manera que incloent aquesta empresa l'estan
legitimant, estan validant la seva actitud. No penso ajudar a finançar
ni Telecinco ni AirBerlin, les dues empreses que més s'han significat
per un comportament polític gens empresarial que aporta elements
xenòfobs i mancats de tota ètica i respecte a la comunitat.
I un darrer comentari
El sotsdirector de Triodos ha argumentat les dificultats de tenir el
web en català en dues línies: la primera per la complexitat de la seva
pàgina, que requeriria una persona per cada llengua. Veient el tipus
de pàgina que tenen, no sembla tan complexa perquè calgui una persona
per llengua, sincerament. Però el contraargument és un altre: quan van
encarregar el disseny de la pàgina havien d'haver demanat que havia
d'estar dissenyada per a ser gestionada en format multilingüe. El que
és car és fer-ho quan no s'ha previst abans, però això ja és una
qüestió de diligència. Haurien de demanar responsabilitats al cap
informàtic per no encarregar el web pensant en els requeriments que
havia de tenir per a ser respectuós amb la clientela i socialment
responsable.
El segon argument ha estat que si el fan en català també l'haurien de
fer en valencià perquè sinó allà s'enfaden. Aquí és on l'alta
valoració en què el tinc m'ha caigut als peus. Només el mateix fet
d'expressar-ho ja és impresentable com a argument: a què jugueu, a
empresa ètica o a partit polític?
És curiós que reconeixeu públicament que presteu més atenció als
sectors interessats en convertir la llengua en un problema, que són
sectors que majoritàriament no usen aquest idioma sinó un altre. La
creació del problema pretén que finalment les empreses tinguin un
argument per a fer servir ni una denominació ni l'altra. Davant del
problema, ho fem sols en castellà, i això és el que fa Triodos. Seguir
divulgant públicament aquest argument és fer-los el joc i perpetuar la
discriminació. Alternativament, com ho veuríeu si en lloc de fer cas
d'alguns polítics acceptem els criteris científics, universitaris, o
dels òrgans que legítimament poden expressar el bon criteri:
Aconsellem seguir el criteri de les Universitats o d'organismes
acadèmics com l'Institut d'Estudis Catalans o l'Acadèmia Valenciana de
la Llengua. Aquesta última, en el seu Dictamen sobre la qüestió (2005)
estableix que la llengua té dues denominacions (català i valencià) fet
que pot crear equívocs sobre la cohesió de l'idioma en alguns
contexts, especialment fora de l'àmbit lingüístic compartit. Per
aquesta raó l'AVL recomana fórmules sincrètiques a fi d'harmonitzar la
dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d'este com a
una entitat cohesionada i no fragmentada. Una possibilitat és la de
posar català/valencià. Altres solucions no acadèmiques poden caure en
el terreny dels interessos partidistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada