considera que la crisi del deute sobirà d'aquest estiu està a punt de
solucionar-se definitivament i que l'economia catalana, l'any que ve,
creixerà entre l'1 % i l'1,5 %
- Ha supeditat l'evolució de l'economia a l'expectativa que diumenge
hi ha hagi un acord sobre Grècia i el fons de rescat. Què passaria si
al final no hi hagués acord?
És una hipòtesi que no preveig. Fins ara, tot apunta que hi haurà
acord, tant pel que han dit Merkel i Sarkozy com els americans. Si
finalment no hi hagués acord, entraríem en una situació en què els
mercats financers es tornarien a col·lapsar. Però ja hi ha diversos
punts que és gairebé segur que tiraran endavant, com la resta del 50%
del deute de Grècia.
- Cap on ha d'anar Europa per evitar nous desastres com el de Grècia?
Un cop s'hagi pogut assegurar tot el sistema, amb els bancs
recapitalitzats i Grècia en via de solució, a mitjà termini, implicarà
fer un salt cap a una unitat política i econòmica més gran. Podria ser
posant sancions (eliminant el dret de veto que sempre s'acaba
aplicant) quan un país incompleix les seves obligacions. I també cal
canviar els fons de rescat actual. Ara cada estat pesa el mateix, i
hauria de tenir un pes en funció de la seva aportació. El fons es va
aprovar el 21 de juliol, però fins divendres Eslovàquia no va
aprovar-ho. Han passat tres mesos i és un procés molt lent! També es
podria fer un tractat donant menys pes als països més escèptics amb la
UE, com Suècia o Gran Bretanya, perquè no poguessin frenar aquest
procés de més unió.
-De quina manera ajudarà Catalunya i Espanya, l'acord?
Com que es podrien superar diverses incògnites que encara ara hi ha
sobre la taula i que planegen en l'economia i el sistema financer,
podríem retornar a la normalitat que teníem el mes de juny. La
situació d'aquells moments no era per tirar coets, però l'economia
catalana estava creixent a l'entorn de l'1% respecte de l'any abans.
Ara, continuaria en un bon ritme si no hi hagués hagut tot el tema de
Grècia i el deute sobirà. Si la situació internacional es normalitza,
l'any que ve podríem créixer al voltant de l'1,5% i fins i tot es
podria començar a reduir l'atur. La recuperació s'haurà endarrerit uns
trimestres.
-Com s'explica que un país com Grècia, amb un pes relativament molt
petit dintre de la Unió Europea, de l'entorn del 2%, generi tants
problemes?
El problema de Grècia no és el seu pes. És i ha estat l'efecte
contagi. Tenia un deute del 140% del PIB. Ja es veia que no el podien
tornar i que calia una suspensió de pagaments parcial. Però hi ha
Itàlia, que deu el 120% del PIB i té un creixement del 0,5%... i la
situació generava dubtes en altres països com Irlanda o Portugal. En
el moment que la situació de Grècia es va posar sobre la taula es va
trencar el tabú que un país desenvolupat no podia fer suspensió de
pagaments. Això no havia passat en els últims 30 anys. I a partir
d'aquí, si ho fa un país, per què no ho pot fer un altre? I Itàlia és
molt més gran. Té el tercer mercat de deute més important del món i la
banca francesa hi està molt més exposada. La xifra de Grècia és molt
petita al seu costat.
-I a l'Estat espanyol podem estar tranquils?
S'estan fent els deures. I es nota en la prima de risc, que està uns
60 punts bàsics per sota de la d'Itàlia. La situació demostra que aquí
s'estan fent les coses bé. S'ha decidit una reforma constitucional,
que pot agradar més o menys, però és un senyal que es fa tot allò que
és necessari i que ens demana Alemanya. També hi ha eleccions
anticipades... S'han donat els senyals que calien. A partir d'aquí,
ara, la solució dels nostres mals és més a fora que a dintre. Per això
és molt important el que passi diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada